
Introdukshon.
Bon biní. E rekorido aki ta hiba bo den e markanan di e pasado kolonial i di sklabitut di Den Haag.
Aki, tras di skina den Tweede Kamer, riba promé di yüli 1863 pa lei a abolí sklabitut hulandes na Sürnam i den Karibe. Esei tabata e último halá di pèn den un proseso largu pa tur kolonia hulandes. Pero tòg e abolishon ei ainda no tabata nifiká libertat pa hopi hende sklabisá. Por ehèmpel na Sürnam, kaminda nan mester a traha 10 aña largu ainda na e plantashonnan. Pa nan sklabitut berdaderamente a kaba na 1873, solamente un siglo i mei pasá.
Na Den Haag tabata traha tur e maneho kolonial di Hulanda. Pesei den e sentro di e siudat ainda bo ta topa hopi sitio i edifisio kaminda tabata tuma desishon i kaminda e mandatarionan tabata biba. Esakinan tambe a laga míles di dokumento i poseshon personal atras, ku ta wardá den archivo i museo na Den Haag. Tur e ophetonan i e sitionan ei ta testigu di e historia kolonial.
Nos ta kompañá e kaminata aki ku relato kolonial di nos Archivo di Munisipio di Den Haag. Pero serka esaki mester keda paga tinu: pasobra hopi fuente den e kolekshon ta bisa mas di e bista kolonial di e tempu ei ku di e realidat; e realidat duru den e kolonianan leu.
Pues kana huntu den sentro di Den Haag, na unda tur kaminda tin laster di siudadano, mandatario i nan papel den e pasado kolonial i di sklabitut di e siudat.

Kneuterdijk 1
Na skina di Kneuterdijk i Lange Vijverberg ta situá e ofisina anterior di Nederlandsche Handel-maatschappij. A lanta esaki na 1824 komo susesor di e V.O.C. fayit pa kontinuá e komèrsio entre Hulanda i e kolonianan. Anto espesialmente ku Oostindië hulandes.
Djis tuma un distansha di e edifisio, pa bo por mira e estilo di konstrukshon bon. A konstruyé den kuminsamentu di añanan binti den un estilo inspirá pa e renasimentu di siglo 17 Norte Hulandes. Por ehèmpel paga tinu na e dos kabesnan banda di e entrada i e leshi dòrná na e bentana den kua klaramente por mira merkansia tropikal bèk, manera lourel i bakoba. Shen aña pasá ainda no tabata un punto ainda pa dòrna edifisio ku e tipo di referensia kolonial aki, kaminda awendia nos tin pensamentu kompletamente diferente tokante esaki.
Nederlandse Handel-Maatschappij (kompania hulandes di komersio) tabata un inisiativa di Rei Willem I, ku tabata gusta asuntu di empresa mashá. No ta pòrnada su beinam tabata: Rei-Komersiante. Tambe e tabata envolví estrechamente den proyekto nashonal grandi manera e konstrukshon di kanal i kaminda nobo.
E Handel-Maatschappij no tabata solamente un kompania di komèrsio, sino tambe transportadó i bankero di estado den un. I na Indië e tabata responsabel tambe pa e kobramentu di impuesto ku produkto, pensa riba suku i speserei. Esei a para ku e independensia di Indonesia na 1949 i e nashonalisashon di e plantashonnan pa gobièrnu indones. E Handel-Maatschappij a sigui eksistí ainda sí komo banko i finalmente a inkorporá den Algemene Bank van Nederland, A.B.N. (Banko General di Hulanda), un di e kompanianan bankario di mas grandi di Hulanda.

Staten van Holland
Den e kas distinguí aki na Kneuterdijk 24 tabata biba Johan van Oldenbarnevelt, hòmber di estado hulandes i konfidente de e Tata di Patria hulandes Willem van Oranje, ku a mata na 1584, den mei mei di e Guera di Ochenta Aña entre Hulanda i Spaña. E guera ei a kosta hopi sèn i e sèn ei mester a bini di un kaminda. Pa e motibu ei huntu ku stadhouder prens Maurits – mas o ménos e susesor di Willem van Oranje – na 1602 Van Oldenbarnevelt a lanta Verenigde Oost-Indische Compagnie, V.O.C. Tambe ku e ganashi di e V.O.C. ei por a paga – i finalmente gana – e guera kontra Spaña, i despues internashonalmente a rekonosé Hulanda komo estado soberano. Pero bo por bisa sí ku sin Van Oldenbarnevelt i e sèn di V.O.C. ku el a protehá for di e sitio aki pa e lucha, e hulandesnan probablemente lo no tabata por a kore ku e spañónan.
Ku Johan van Oldenbarnevelt mes kos no a bai bon. Na 1617 el a haña pleitu ku prens Maurits, di kua e tabata teme ku e ker a kometé un gòlpi di estado. Djei Maurits a akus’é di traishon kontra estado i a laga arestá su amigu di ántes. Riba 13 di mei a dekapitá Johan van Oldenbarnevelt na Binnenhof.

Johannes Capitein
E Kloosterkerk oustero na Lange Voorhout ya pa hopi tempu ta e misa di famia real. Pero el a hunga un papel tambe den e bida kòrtiku di Jacobus Capitein, un ganes ku a nase na 1717 ku komo mucha nan a sekuestrá di kosta oksidental di Afrika, bend’é ku un kapitan di West Indische Compagnie i finalmente a regal’é na un komersiante hulandes. Jacobus a resultá na Den Haag, kaminda na 1735 a batis’é den Kloosterkerk. Despues el a bai studia teologia na Leiden i ei el a defendé e ponensia ku: sklabitut mental ta diabóliko, pero ku sklabitut físiko tabatin bendishon di Dios. Naturalmente simpatisadó di sklabitut tabata kompletamente di akuerdo ku esaki, i a manda Capitein komo predikadó reformá den servisio di W.I.C. pa Afrika Oksidental, kaminda Jacobus despues di 5 aña a fayesé na edat di trinta aña.
Mirando bèk nos ta mira e tragedia di su bida den un splet fòrsá. Pero kisas e mes tabata mira esaki diferente. Di tur manera e relato aki ta mustra ku tabata interpretá teksto di Beibel tokante sklabitut na hopi manera. Tantu esnan pro komo esnan kontra tabata usa Beibel pa defendé eskoho moral i responsabilisá interes propio òf aprobá esaki.

E kas di famia Tinne
E kas di famia Tinne na Lange Voorhout 32 ta mustra modesto entre tur e bisiñanan dèftu, pero aparensia ta gaña. E famia Tinnes rikísimo tabata negoshante, doño di barku, doño di plantashon i trafikadó di esklabo. Kuminsamentu di siglo 19 Philip Tinne a gana un fortuna ku importashon di suku, melasse (un produkto derivá di produkshon di suku), kòfi, ròm, i palu duru tropikal for di su plantashinan suramerikano na Demerary – un kolonia hulandes kaminda aktualmente Guyana ta keda. Philip a hasi esaki huntu ku su partnernan di negoshi ingles i nan plantashonnan tabatin nòmber manera Vauxhall, Westminster, Diamond i Providence.
Ora e británikonan na 1834 a abolí sklabitut, e kompania Tinne & Co a risibí un kompensashon di 173.000 pònt for di Londen pa liberashon di tur afrikano sklabisá na su plantashinan. Si konvertí esaki awendia ta mas o ménos 126 mion pònt.
Entretantu e produkshon na e plantashonnan di suku di Demerary tabata sigui normal, pero awor ku obrero kontratá chines i di India i tambe hende anteriormente sklabisá ku a sigui traha komo obrero pagá. E flota di kompania di un trinta barku di bela tabata transportá obrero kontratá di India i China pa Demerary i pasahero i produkto oropeo pa i di Lehano Oriente.
Ora Philip Tinne a fayesé na 1844, su yu muhé Alexine tabatin ocho aña di edat i tabata un di e hulandesnan di mas riku di e tempu ei. Alexine tabatin hopi talento i tabatin hopi interes pa e siensia di pais i di etnografia. E tabata aparesé den públiko bisti na shimis ku hopi fantasia ku e mes tabata diseñá i ku sombré remarkabel i e tabata kore kabai ku hopi velosidat riba Lange Voorhout. Alexine tabata pionero komo fotógrafo i el a bira famoso komo eksploradó, espesialmente komo un di e promé hende muhénan oksidental ku a krusa Afrika. E tabata hiba su kama ku baldakin sí, su kachónan i henter un tou di empleado, pero Alexine tabatin un asko grandi di sklabitut. E tabata rabia si tabata akusá e mes di esaki i segun notisia riba un di su biahenan asta el a kumpra libertat di shen esklabo. Na 1869 Alexine di 33 aña di edat a krusa Sahara ku un ekspedishon di 102 kamel, pero a atrak’é i e no a sobreviví e atentado.

Kas di Patras
A konstruí e kas di Patras – mihó konosí komo e Palasio na Lange Voorhout – na 1760 bou di órden di Anthony Patras, un hòmber riku ku funshon importante den V.O.C., motibu ku el a pasa un tempu na Batavia. Na su regreso na Hulanda Patras a trese un kantidat di hende sklabisá. E kantidat no ta konosí eksaktamente, pero probablemente tabata sinku hende ku
aki na su kas na Lange Voorhout mester a traha komo prueba bibu di Patras su státùs kolonial i su poder.
Den e archivonan di Den Haag nos por haña masha poko informashon di e personanan aki. Nos tin solamente nan nòmbernan i algun detaye.
Ata nan aki:
• Adriana Camonie: el a bini di Banja, a batis’é na Nieuwe Kerk na 1746,
• Jan Kerkwijk: el a bini di Padam i e tambe a batisá na 1746 na Nieuwe Kerk,
• Jacoba Willemsie: nasé na Java i batisá na 1748 na Kloosterkerk,
• Hendrik Adriaans: di Bali, ku a profesá su fe na Hervormde Kerk (iglesia reformá) na 1747,
• Theodorus van Blasmy, tambe di Bali, batisá na Grote Kerk na 1745, a fayesé na edat di 30 ana na Pest- en Dolhuys na Den Haag, na 1827 a kambia e nòmber pa Verbeterhuis.
Esaki ta tur loke por haña bèk di e hendenan aki, algun dato skondí leu den e atministrashon i archivonan di iglesia i siudat – manera e tiki rastronan di tantu hende di koló òf hende di área kolonisá. Informashon seku i virtual: un nòmber, un sitio, un fecha ku meta atministrativo: di un banda so, miskiña i ofensivo.

VOC
Den Haag no ta un siudat portuario pues aki bo no ta haña depósito di VOC i otro herensia di e kompanianan di komersio. Pero e direktivanan di VOC, (Kompania di Indië Oriental) i WIC (Kompania di Indië Oksidental) sí regularmente tabata biaha for di Amsterdam pa Den Haag pa bai reunion. Pasobra komèrsio tambe tabata polítika. Asina VOC por tabata den guera ku otro pais, sera tratado i konstruí fòrti, asuntu ku aki mester a sintonisá ku Staten-Generaal i e stadhouder di e Repúblika di Shete Provinsia Uní. E tenementu di reunionnan ei tabata yama ‘besogneeren’ (trata i regla asuntu). Pa esei for di aña 1690 VOC tabata usa un edifisio na e sitio aki na Bleijenburg 38, ku a kumpra di Koenraad van Beuningen, èks alkalde di Amsterdam i èks ehekutivo di VOC, a kumpra.
E ‘Haags besogne’ (hende ku regla asuntu di Den Haag) tabata reuní aki tokante e korespondensia di Indië ku mester a lesa i kontestá. Tabata trata solamente di korespondensia di negoshi, pues no di asuntu di trato di e poblashon lokal, pero por ehèmpel sí tokante e kantidat di barku ku mester a konstruí. Asina na e sitio aki na Den Haag a surgi un burokrasia kolonial, ku na un distansha grandi di Indië i ku hopi retraso tabata disidí tokante asuntu kolonial.
Despues di e bankarota di VOC, e Konseho Asiátiko – despues Konseho di Indië – tabatin ofisina aki. Despues a usa e edifisio poko tempu pa Armeninrichting (Akomodashon pa hende pober). Na 1873 a desarm’é i a konstruí un edifisio nobo na e sitio aki, e skol anterior di HBS
pa mucha muhé ku bo ta pará su dilanti aktualmente. Den un edifisio anekso a pone e sala di gemnastik i ei na aña 1938 a haña un delaster rekuerdo di VOC na Den Haag: un oloshi di siglo 17 ku e trahadó di oloshi Claudy Fremy di Amsterdam a traha bou di órden di VOC.

Ministerio di Kolonia
E kolonianan hulandes tabata parti di Reino Hulandes.
Ministerio tabata goberná e Reino, entre nan tambe: Ministerio di Kolonia. Esei tabata alohá den un propio edifisio na e adrès Plein 1 na entrada di Binnenhof, i for di aki tabatin tur komunikashon gubernamental ku e kolonianan.
Den kurso di siglo 19 esaki tabata bai mas i mas fásil i rápido ku tur progreso tékniko. Ku yegada di bapor di stom, telegrafia i telefonia e tráfiko entre Hulanda i e kolonianan tabata krese i tambe mas i mas ámtenar índiko tabata biaha pa Den Haag pa biba i traha aki. Nan tabata trese nan kultura, pensa riba kushina índiko.
Tabata bini restorant índiko i merkado spesial – e pasarnan – i pakus - e tokonan. Pero tambe hotèl i penshon pa tur hende ku tabatin un laso ku e kolonianan. Den Haag tabata un sentro pa empresa kolonial e siudat a desaroyá un identidat índiko fuerte.
Riba e potrèt por mira Jacobus Petrus Sprenger van Eijk. Di 1884 te 1888 e tabata Minister di Kolonia. Komo yu hòmber di un domi promé el a traha un karera na Indië hulandes di ántes , i despues el a bin traha aki na Plein 1. Despues el a bira minister di Finansa i el a terminá su karera komo Direktor-General di Kompania di Trein di Estado.

Mauritshuis
E símbolo di mas konosí di Hulanda su rikesa kolonial na Den Haag ta Mauritshuis, tambe yamá Suikerpaleis, Palasio di Suku – i ku rason. Johan Maurits van Nassau-Siegen a konstruyé entre 1633 i 1644 ku e rekoudashon di benta di e plantashinan di kaña di suku ku e tabata manehá komo gobernadó-general di Brazil-hulandes. Johan Maurits tambe a lanta un ruta di esklabo ekstenso entre Afrika i Suramérika. Esnan sklabisá mester a pèrkurá pa un fluho kontinuo di kaña di suku loke a promové e trafikashon di kaña di suku.
I tur esaki den servisio di WIC, ku a lanta pa kibra e poder spañó i portugues na e kosta wèst di Suramérika. Rònt di 1630 WIC a konkistá un área grandi di e portuguesnan den nortost di Brazil, batis’é Brazil-hulandes i a haña for di Den Haag. Esaki no a dura muchu, pasobra na 1654 kaba e portuguesnan a kore ku e hulandesnan atrobe for di Brazil. Tòg esaki tabata sufisiente pa hasi Maurits rikísimo. E tabata konosí pa su
aktitut tolerante pa religion i su interes grandi pa, i stimulashon di, arte, kultura i siensia, pero ta rekordá Johan Maurits espesialmente pa su envolvimentu estrecho ku e trafikashon di esklabo transatlántiko.